Quants anys fa que ens matxaquen amb la informació de que els làctics són saludables, són ideals per obtenir el calci pels ossos, pel creixament dels infants i moltes altres coses? Aquesta informació ens arriba a través dels anuncis de la televisió i de la ràdio, d’ofertes i promocions als súpermercats… tot això promocionat per la indústria alimentària que té un gran poder, o almenys això sembla.
Avui a primera hora del matí, una vegada més, he rebut una altra petita “lliçó” mentre esmorzava i llegia el diari Regió 7. Hi ha una notícia que posa “El iogurt ajuda a reduir el risc de tenir diabetis tipus 2“, tot i que encara no saben a què es deu. Fins ara es pensaven que era gràcies al calci, al magnesi o als àcids grassos,… però ara creuen que és gràcies als bacteris probiòtics del iogurt. Si ho llegiu, posa que necessiten més estudis per confirmar-ho.
No anem gaire bé amb aquesta informació. Recapitulem:
- La llet i derivats làctics de vaca actuals no són els mateixos que els dels nostres avis o besavis. Les granges grans o no ecològiques maltracten les vaques: no estan lliures pels prats, no es mouen, les atiborren de fàrmacs i hormones… Abans només bullíem la llet, ara fa falta passar per una serie de processos abans que es pugui consumir, com ara la pasteurització. Finalment, les hormones i els fàrmacs que porten els làctics van a parar a dins del nostre organisme.
- El calci de la llet de vaca no s’abosrbeix tan bé com el calci que podem obtenir del bròcoli, la col-i-flor, la col arrissada. Del sèsam també en podem obtenir un bon pessic de calci.
- Actualment, hi ha estudis que afirmen que no hi ha una relació directa entre els làctics i la qualitat òssia, és a dir, no prevenen l’osteoporosi. La qualitat dels ossos depèn de molts altres factors: situació hormonal, exercici físic, vitamina D (exposició solar), vitamina K, magnesi,…
- Molts patim intolerància a la lactosa per falta de l’enzim que degrada aquest sucre, anomenat lactasa. Genèticament, no hem canviat massa respecte els nostres avantpassats. Aleshores, tenim producció de lactasa els primers anys de vida perquè ens hem d’alimentar de la llet materna. Un cop passat el període d’alletament, el nostre cos produeix molta menys quantitat o quasi gens d’aquest enzim. D’aquí ve la intolerància a la lactosa que es manifesta en forma de diarrea aquosa, flatulència i dolors abdominals.
Però, el què us en volia parlar avui és de la relació dels làctics i la diabetis tipus 2. Tenim estudis de que afirmen que hi ha una relació directa, és a dir: com més làctics prenem, més risc tindrem de patir diabetis.
Les proteïnes de la llet no són totalment digerides a l’estómac, es produeixen petits pèptids que tenen una estructura similar a les hormones que produeix el pàncrees (explicat d’una manera molt resumida). I això fa que augmenti el factor de creixement IGF-1 i la resistència a la insulina. A la llarga, podem acabar desenvolupant càncer, diabetis, ance, al·lèrgies, obesitat, malalties cardiovasculars, malalties autoimmunitàries i neurodegeneratives.
Els làctics de cabra o d’ovella són més sans pel nostre organisme perquè no tenen aquestes proteïnes poc digeribles pel nostre estómac.
I finalment, el millor que podem fer és el següent:
- Evitar el consum excessiu de sucres, sal i cereals refinats.
- Consumir una gran quantitat de verdures i fruites que ens aporten moltes vitamines, minerals i són una gran font d’antioxidants.
- Si volem consumir làctics, ho farem per plaer.
- Exercici físic moderat.
- Respirar profundament o meditar i estar en contacte amb la natura.
- Article escrit a la web “ets el que menges” per la Lucía Redondo, dietista i nutricionista: “Els lactis, a estudi“
- Article escrit a la web “ets el que menges” per la Milca Burde, dietista: “Dependència en blanc“. Aquí parla dels avantpassats i dels diferents tipus de làctics animals.
- Seminari de Nutrició sana i equilibrada del post-grau PNIE.